VogelfreiCAT Blog

El món sempre s’ha dividit en dues parts: els domesticats i els salvatges, els socialitzats i els proscrits. El primer grup és majoritari, numerosíssim. El segon escàs, excepcional. Aquesta distinció ara – amb el covidianisme– es veu més clara que mai. Hi ha els que creuen i segueixen el relat oficial, i després hi ha els “negacionistes”, els que no acceptem aquest relat, els que no creiem en el dogma del virus, els que rebutgem les mesures lliberticides Ja fa 14 mesos que patim una dictadura sanitària inacceptable. Des del primer dia ens hem oposat a aquest relat falsari i tendenciós segons el qual hi ha una presumpta “pandèmia” que justifica qualsevol restricció dels nostres drets bàsics https://odysee.com/@elinvestigador:0/el-culto-del-covid-tom-woods-FB:3 Més enllà de l’estat d’alarma, sembla que continuaran imposant mascaretes, distanciaments, limitacions de mobilitat, el que vulguin, en nom del “bé comú”, la “salut pública” o el “canvi climàtic”, tant és. La qüestió és tenir-nos

Escolto el mar i el vent, no necessito res més. Contemplo els blaus i els verds, el color de cada flor, la blancor dels núvols i totes les tonalitats grisenques dels còdols de la cala. No hi ha ningú. Vaques i prou. Vaques que pasturen pacíficament.  Estic lluny de tot, de les aglomeracions humanes, de les notícies intoxicadores. Em sana caminar, sol i vern, per la Natura salvatge, intacta. Poc tinc a veure amb vosaltres, cada cop menys. Em sento alliberat de la vostra condemna, del vostre infern de cada dia i de cada nit, esclaus patètics, malalts, inconscients.  La qüestió no és com morirem o quan morirem, sinó com vivim, com estem vivint, com pensem viure el temps que ens queda, sigui el que sigui. Quina mena de vida estem disposats a suportar o de quina vida volem gaudir. Si volem plorar o riure, queixar-nos o divertir-nos, amargar-nos o xalar pels descosits. O creus que això no depèn de tu?  M’obligueu a allunyar-me de vosaltres, per pur instint de supervivència, perquè estimo la

Fonts de vida   La meva moral Estat d’alarma   Editorial Vilaweb   Osho: com evitar la por GENOCIDI   Dissidència Love & Freedom Kapitalisme Kriminal Improvisem A ciutat Contra els polítics L’enemic invisible Plató Censura Declaracions capellà Despertar Edat Mitjana 2.0 Habemus vacuna Ni pecador ni malalt L’origen del Mal El luxe de pensar El súmmum de la incompetència Cap on anem La mare fa 80 anys Vaxinaxió Desobeir Thanksgiving París crema Crear el teu món No hi ha res votable L’estirp dels lliures 18-12-20 21-12-20 Solstici Per què estem en dictadura

New York 1 New York 2 Mai més Manhattan 1 Manhattan 2 Manhattan 3 Manhattan 4 Manhattan 5 Manhattan 6 Manhattan 7 Manhattan 8 Manhattan 9 Manhattan 10 Manhattan 11 Manhattan 12 Manhattan 13 Manhattan 14 Manhattan 15 Manhattan 16 Manhattan 17 Manhattan 18 Manhattan 19 Manhattan 20 Manhattan 21 Manhattan 22 Manhattan 23 Manhattan 24 Manhattan 25 Manhattan 26 Manhattan 27 Manhattan 28 Manhattan 29 Manhattan 30 Manhattan 31 Manhattan 32 Manhattan 33 Manhattan 34 Manhattan 35 Manhattan 36 Manhattan 37 Manhattan 38 Manhattan 39 Manhattan 40 Manhattan 41 Manhattan 42 Manhattan 43 Manhattan 44 Manhattan 45 Manhattan 46 Manhattan 47 Manhattan 48 Manhattan 49 Manhattan 50 Manhattan 51 Manhattan 52 Manhattan 53 Manhattan 54 Manhattan 55 Manhattan 56 Manhattan 57 Manhattan 58 Manhattan 59 Manhattan 60 Manhattan 61 Manhattan 62 Manhattan 63 Manhattan 64 Manhattan 65