Darjeeling

Costa molt sortir de l’infern, quan hi has entrat. On és la paraula EXIT? Veus un indicador verd: 70 km per a Darjeeling. Comences a veure camps de te. Estem salvades!

La carretera va paral.lela a la via del tren, una línia que recorre 88 km entre Saliguri i Darjeeling, inaugurada el 1881. Predominen els jeeps. Nosaltres anem en un de la marca Mahindra. Veiem més vaques que els dies anteriors. És diumenge i la gent va més mudada

No me’n sé avenir, de veure un bosc després d’una setmana en la qual he sobreviscut de miracle. Les primeres muntanyes. Continua la brossa escampada pertot arreu. Barraques. Més bosc

Un dels companys del grup porta dos dies amb febre. Està aixafat. Les dones hem resistit millor. Zona militar. Més camps de te. Flors

De la mort a Varanasi fins a la ressurrecció de Darjeeling. Avui, darrer diumenge de novembre encabat del pleniluni

Comencen els revolts. Bambús gegants. Fesomies tibetanes. La ruta s’enfila sense treva. Amunt els cors. Ens anem acostant a l’Himàlaia

Kurseong

Ghoom

Albirem les neus del Kanchenjunga: 8.586 m d’altitud, el tercer cim més alt del món després de l’Everest i el K2, la muntanya més alta de l’Índia i la segona més alta del Nepal

Des de l’habitació 204 de l’hotel Parklane les vistes són extraordinàries

El purgatori ha quedat enrere, avall. Estem cada cop més alts, a prop del cel, de la morada dels déus...

Passegem pel mercat, un carrer costa amunt, comprem te verd, visitem el temple japonès i la pagoda budista a l’hora perfecta de la posta

El so dels tambors i els mantres ens retornen al centre que havíem perdut. La llum crepuscular pinta el Kanchenjunga de màgia. Demà ens llevem a les 4 del matí per a contemplar la sortida del sol... 

Això és una altra Índia. Això és un altre viatge. Jo també sóc una altra. Només hi ha una gran veritat: impermanència