VogelfreiCAT Blog

La situació social de clara injustícia per culpa de la desigualtat econòmica entre la classe rica i la gran massa miserable, genera criminalitat als carrers, inseguretat a tots els nivells, bunquerització Guardes de seguretat, vehicles blindats, càmeres de vigilància, arcs detectors, tanques, assegurances...  El búnquer és una bombolla amb aparadors de Vuitton i l’últim model de Tesla. Tot és fals, un immens decorat. Fora està la realitat real, recalcitrant, la de debò. Ser-hi dins o no ser-hi depèn de les targetes de crèdit, és a dir, de la solvència. Si pots pagar la teva estada al búnquer, benvingida siguis. Si no, et quedaràs a la intempèrie, desnonada, una pària enmig la selva, naufragant Així anem. Així «progressa» la societat capitalista ultraliberal. Uns ‘happy few’ bunqueritzats mentre la majoria d’éssers humans perden els seus drets bàsics eixamplant la base dels desheretats O han tingut mala sort (mal ‘karma’ en sentit hindú) o no s’ho curren prou a la terra dels so

Si alguna cosa m’ha ensenyat l’Índia és aquesta... Les ciutats esdevindran cementiris i caus de zombis... Fugiu-ne, encara hi sou a temps...  Els pardals que fugen  i les cigonyes que no migren ens mostren el camí... Observeu la Mare Natura, no hi ha alternativa...  Massa gent, massa junta, massa contaminació, massa soroll, massa estrès... Tots aquests masses fan de la vida urbana una vida invivible, insofrible, tòxica, cancerígena, generadora de violència, suïcida Això no és discutible. Les xifres canten, les de la criminalitat i les dels hospitals. És impepinable sobretot a les megàpolis de milions de cossos humans Si t’estimes, si estimes els teus fills, fuig de la ciutat. No ho dubtis. La qualitat de vida és quelcom objectiu que pot mesurar-se amb paràmetres matemàtics, però per damunt de tot és una sensació íntima que et diu que estàs sana i estàlvia, plena de pau per fora i per dins Sóc antiurbanita militant, o neoruralista, que ve a ser el mateix. Anarcoprimitivista.

Quan, després d’onze dies voltant pel nord de l’Índia (Delhi, Agra, Varanasi, Darjeeling, Sikkim), arribes de nou al punt de partida, retrobes el sentit del periple Quan, després de veure tota mena de llocs insalubles, banys infectes, cambres inhabitables, trobes un hotel amb una dutxa decent, sabó amb aroma de llimona, tovalloles dignes, un llit com déu mana, llavors recuperes l’oremus i dones gràcies per haver sobreviscut Diuen que has d’anar a l’Índia almenys un cop a la vida. També diuen que o l’adores o la detestes. Jo vaig caure en el parany. Ara ja és tard. Ara està fet Menjo papaia perquè me l’han recomanada per a refer la devastació intestinal. Després menjaré arròs. Però el que realment desitjo són 100 grams de xocolata negra, un Toblerone sencer... He allargat la dutxa més del compte, amb aigua ben calenta, a veure si aconseguia treure’m de sobre aquesta olor tan característica del país. Amb la roba costarà més L’hotel Lemon Tree Premier està situat

L’edat, les experiències i els viatges ens permeten de treure algunes conclusions sobre la vida... És important conèixer món i conèixer persones, però hem de fugir dels llocs tòxics i de la gent  tòxica. No perdis el temps amb coses o persones que no t’agradin. Fot el camp i busca’n de millors La prioritar número 1 és la salut la qual depèn de múltiples factors: l’aire que respires, l’aigua que beus, el menjar que menges, la bellesa que t’envolta, l’amor que reps i dónes, el silenci imprescindible, la solitud guaridora, l’horitzó... Si les circumstàncies que t’envolten no són adients, les teves cèl.lules patiran agressions perilloses La gran sanadora és Mare Natura. Deixa les pastilles i camina pel bosc una mica més... El cos es cura més deixant de menjar que menjant Totes les crisis són aprenentatges. N’has de sortir enfortida. No tornis a l’infern si has aconseguit sortir-ne. Tu no ets tan imbècil Resignar-se no és cap solució. Sempre hi ha nous camins per a les que no

Fins ara tenia una lleugera idea d’allò que podia ser l’infern, però després d’aquest “viatge” ja ho sé: l’infern és Índia Quan dic infern, vull dir tot allò contrari a la meva idea de cel: brutícia, soroll, trànsit, massa gent...  El meu cel és Natura, silenci, puresa, soledat...  El fet de no poder respirar ja suposa una situació infernal. Els indis no tenen aire, sinó verí en suspensió. La cosa anirà a més. Moriran com a mosques Les hores que em queden en aquest país tan desgraciat me les passaré dins l’hotel amb aire condicionat i wifi Tinc claríssima una cosa: no penso tornar mai més i desaconsellaré a tothom la visita Pensava que després d’estar a Mèxic D.F. i a São Paulo, no podia veure res pitjor... Delhi ha sigut encara més pèssim, i la resta de ciutats índies...  L’infern es caracteritza per les tortures que no s’acabem mai, eternes. Per a mi, a banda de la contaminació, la més insuportable és la del soroll. Botzines, xivarri, música a tot drap... Índia et matxa

Avui marxem de Gangtok. Tornem a Siliguri. Moltes ganes de tornar a casa. Moltes. Fins el diumenge no ens enlairarem de Delhi... Els budells continuen sense consistència. No hi ha manera d’estroncar les corrípies. Serà el souvenir més perdurable: Índia ens va destruir el sistema digestiu...  Ahir, després de regatejar durant dos dies, per fi vam comprar una estatueta que representa el Maithuna (la còpula sagrada tàntrica entre Xiva i Xacti). Es tracta d’una peça tibetana del segle XIX. Està trencada, concretament falta el “lingam” (penis) del déu. Les figures es poden separar i tornar a encaixar. Quan la vaig veure va ser un amor a primera vista. La tenien en un lloc amagat, oblidada. L’antiquari va començar demanant una xifra molt alta. Al final, n’hem pogut pagar un preu raonable Aquestes representacions escultòriques apareixen en alguns temples indis (Khajuraho, Konark) https://ca.wikipedia.org/wiki/Maithuna Parlar de Tantra és endinsar-se en un terreny esotèric que costa

Els dies avancen lentament. La diarrea és una gran metàfora: com que som incapaços de digerir el que estem veient, el que estem vivint en aquest viatge, ho expulsem amb rapidesa, sense integrar-ho. Els budells, el cos, mostren amb evidència allò que succeeix a la ment, allò que afecta a la nostra cosmovisió occidental, sostinguda per uns paràmetres consolidats i rígids. Ho vomitem, ho evacuem de pressa perquè no hi ha manera possible de nodrir-se d’allò que ens fa fàstic, que ens és aliè  No és només que no siguem d’aquí (estrangers) o que no tinguem res a veure amb aquesta gent, els seus costums o creences, sinó que és encara pitjor: en el fons, sota una aparença de búsqueda i obertura, s’amaga una arrelada autodefensa dels nostres principis... Visitem el monestir de Rumtek a 24 km de Gangtok. Entrar a un monestir budista significa deixar enrere tota la bogeria del món mal anomenat “civilitzat”. Et descalces, passes la porta, crema l’encens, regna el silenci i la pau. Han valgut

Hi ha dies que el temps passa amb exagerada lentitud. Com el peix dins la peixera amb l’aigua bruta de fa mesos, així em sento. Els budells no es recuperen. La devastació ha sigut tan grossa que trigaran a tornar a la normalitat. Llarg, molt llarg se m’està fent aquest viatge. No el recomano a ningú. Hi ha milions de destinacions millors al món que el núvol tòxic de l’Índia. No us desitjo la insalubritat Els pocs anys que estem sobre aquest planeta hem de provar de ser feliços. És absurd buscar llocs lletjos o fer coses lletges si realment no ens proporcionen res de positiu. Diràs que “lliçons”... Jo aquestes lliçons te les regalo totes Es tracta d’envoltar-se de VERITAT, de BELLESA, de BONDAT. Es tracta de CREAR les condicions de la felicitat Vam colonitzar-los, vam arrasar la seva cultura, llavors ells van adoptar el nostre model capitalista manicomial, i ara venim a fer el turista i ens queixem que tot està fet una merda... Cinisme pur! Que marxi la llum, que no torni mai m

Després de visitar el zoològic de Padmaja Naidu Himalayan, veure els pandes vermells i resta de pobres animals engabiats i fastiguejats d’avorriment (s’haurien tancar tots els zoos i demanar perdó als animals), agafarem un taxi cap a Sikkim... Fa un dia assolellat. Darjeeling bull d’activitat. El trànsit és un horror. La jovenalla ja ha sortit de l’escola Què hi fot, un lleopard de les neus o un llop de l’Himàlaia engabiat com una atracció de fira? Hem fracassat com a espècie des del moment que no som capaços de respectar i estimar les altres espècies amb les quals compartim el planeta Com que nosaltres no som lliures, no podem comprendre què significa la llibertat per als éssers salvatges Ens mereixem l’extermini que, de ben segur, serà autoextermini Ho hem convertit tot en un gran zoològic. Ens encanta estar engabiats. Ens encanta que ens mirin, que ens facin fotos i que ens llencin cacauets i likes... La ruta de Darjeeling fins a Sikkim passa per indrets boscosos amb gra

Ens hem llevat a les 4 per agafar el taxi que ens ha pujat fins a la Tiger Hill, un mirador excepcional des del qual contemplar la sortida del sol i veure els primers raigs sobre el massís del Kachenjunga i, a l’entrellum, el cim de l’Everest Chomolungma és el nom tibetà del cim més alt del món i significa “Mare Sagrada” Ens hi hem aplegat centenars de persones amb una temperatura freda, expectants per l’espectacle natural El sol ha aparegut a les 6, emergint no pas de l’horitzó, sinó del núvol tòxic (smog) que cobreix tota l’Índia... Per sort, aquesta contaminació no ha arribat als 1.500 metres de Darjeeling, però és qüestió de temps, fins que acabi incloent el mateix Himàlaia Lo millor de l’espectacle d’avui és que és gratis. El taxi no (5€). Les millors coses de la vida són gratis, for free.  Un altre somni al sarró: poder veure l’Everest ni que fos de lluny estant. No me l’esperava pas. Quan m’ho han dit, assenyalant-me aquella punta blanca llunyana, m’he posat a plorar...

Costa molt sortir de l’infern, quan hi has entrat. On és la paraula EXIT? Veus un indicador verd: 70 km per a Darjeeling. Comences a veure camps de te. Estem salvades! La carretera va paral.lela a la via del tren, una línia que recorre 88 km entre Saliguri i Darjeeling, inaugurada el 1881. Predominen els jeeps. Nosaltres anem en un de la marca Mahindra. Veiem més vaques que els dies anteriors. És diumenge i la gent va més mudada No me’n sé avenir, de veure un bosc després d’una setmana en la qual he sobreviscut de miracle. Les primeres muntanyes. Continua la brossa escampada pertot arreu. Barraques. Més bosc Un dels companys del grup porta dos dies amb febre. Està aixafat. Les dones hem resistit millor. Zona militar. Més camps de te. Flors De la mort a Varanasi fins a la ressurrecció de Darjeeling. Avui, darrer diumenge de novembre encabat del pleniluni Comencen els revolts. Bambús gegants. Fesomies tibetanes. La ruta s’enfila sense treva. Amunt els cors. Ens anem acostant a

Camí de Varanasi Delhi Belly Ciutats índies Els trens indis Riu Ganges Primera setmana Darjeeling Tiger Hill Sikkim Sikkim 2 Sikkim 3 Sikkim 4 Siliguri Conclusions Lemon Tree Contra les ciutats Dins el búnquer

FIL SOBRE EL LLIBRE COMPRA'L