Les coses bones de la vida
M’han dit que acabes de fer 17 anys, que ets tímid i que no has tingut una vida fàcil... També m’han dit que ets fan del MHP @KRLS i que tens molts germans i una mare meravellosa que t’estima amb deliri... Jo també vaig néixer en una família nombrosa i, quan tenia la teva edat, cada dos per tres m’escapava de casa... Vagava solitària pels carrers, observava la gent, sortia de la ciutat cercant els camps i l’horitzó inabastable... Quan es feia fosc, tornava a casa. La mare em preguntava: on has estat? Jo no responia. Havia estat tot el temps amb mi mateixa... No entenia els pares. No entenia l’escola. No entenia la gent. No entenia el món. Tot em semblava estrany, absurd. No parava de repetir: la vida és una merda, tot és una merda... Una vegada em vaig escapar més dies... Vaig fugir fins a un bosc i em vaig amagar allà... No volia tornar. Quan tenia gana menjava figues i móres... Al final, em van trobar. Quin ensurt, pobres. Aquella escapada em va servir per aprendre un
