Siliguri

Fins ara tenia una lleugera idea d’allò que podia ser l’infern, però després d’aquest “viatge” ja ho sé: l’infern és Índia

Quan dic infern, vull dir tot allò contrari a la meva idea de cel: brutícia, soroll, trànsit, massa gent... 

El meu cel és Natura, silenci, puresa, soledat... 

El fet de no poder respirar ja suposa una situació infernal. Els indis no tenen aire, sinó verí en suspensió. La cosa anirà a més. Moriran com a mosques

Les hores que em queden en aquest país tan desgraciat me les passaré dins l’hotel amb aire condicionat i wifi

Tinc claríssima una cosa: no penso tornar mai més i desaconsellaré a tothom la visita

Pensava que després d’estar a Mèxic D.F. i a São Paulo, no podia veure res pitjor... Delhi ha sigut encara més pèssim, i la resta de ciutats índies... 

L’infern es caracteritza per les tortures que no s’acabem mai, eternes. Per a mi, a banda de la contaminació, la més insuportable és la del soroll. Botzines, xivarri, música a tot drap... Índia et matxaca el cervell amb un brogit sense aturador

Ara mateix, a l’habitació de l’hotel, arriba una música horrorosa passada de decibels... La gent esgaripa pel passadís... La paret de l’habitació tremola... Tot és un Horror Infernal. Es veu que hi ha una discoteca als baixos de l’hotel. Em diuen a recepció que fins a les 11 de la nit no pararan

Se’n vagin a la merda

Li dic que em torni el passaport i guillo. Acabo a la 305 d’un altre hotel, el Central Plaza, no sense esbroncar-lo abans: VOSTÈ M’HAVIA D’AVISAR QUE HI HAVIA UNA DISCOTECA!!!

Necessitaré mesos per a recuperar-me

Oblideu que existeix Índia

Jo oblidaré que vaig fer aquest viatge

L’oblit és, de vegades, la millor teràpia