12.5.21

El món sempre s’ha dividit en dues parts: els domesticats i els salvatges, els socialitzats i els proscrits. El primer grup és majoritari, numerosíssim. El segon escàs, excepcional. Aquesta distinció ara – amb el covidianisme– es veu més clara que mai. Hi ha els que creuen i segueixen el relat oficial, i després hi ha els “negacionistes”, els que no acceptem aquest relat, els que no creiem en el dogma del virus, els que rebutgem les mesures lliberticides

Ja fa 14 mesos que patim una dictadura sanitària inacceptable. Des del primer dia ens hem oposat a aquest relat falsari i tendenciós segons el qual hi ha una presumpta “pandèmia” que justifica qualsevol restricció dels nostres drets bàsics

https://odysee.com/@elinvestigador:0/el-culto-del-covid-tom-woods-FB:3

Més enllà de l’estat d’alarma, sembla que continuaran imposant mascaretes, distanciaments, limitacions de mobilitat, el que vulguin, en nom del “bé comú”, la “salut pública” o el “canvi climàtic”, tant és. La qüestió és tenir-nos quiets i controlats, que paguem impostos, que siguem obedients i, a poder ser, que no arribem a vells, que emmalaltim abans, ja que el sistema sanitari i el de pensions són insostenibles

El món ha canviat de pressa. O t’adaptes o malament rai. I els proscrits (vogelfreis), què hem de fer? 

Si no ens hem fet cap PCR ni ens la pensem fer, si només portem la mascareta al súper i gràcies, si no ens deixarem inocular ni que ens matin... Què se suposa que hem de fer? Doncs el que hem fet sempre: La Nostra!

Ja no discuteixo sobre el tema. A TW bloquejo directament. Al món analògic, passo, ignoro. No vull que m’expliquin res de la seva paranoia col·lectiva induïda pels mass media. Res és res, perquè no hi ha res que tingui cap ni peus

Faig la meva vida apartat de la plebs. Abans ja no em socialitzava gaire, però és que ara la cosa ha esdevingut extrema. Sempre he sigut esquerp amb la gent, cantellut, desagradable. Ara, si porten mascareta, ni me’ls miro, giro la cara i els nego la salutació. Per a mi són zombis, idiotes menyspreables. No puc sentir compassió per algú que ha renunciat a raonar, s’autointoxica i col·labora amb la seva deshumanització

L’any 2020 ha marcat una línia clara entre els conscients-desperts (humans) i els adormits-ignorants (zombis). Mai abans havia sigut tan evident. A aquestes altures tothom s’ha posicionat 

https://www.youtube.com/watch?v=-kVOf_J-chQ&feature=youtu.be

He caminat descalç 20.000 passes per la platja deserta. He recollit aquests petits tresors...