Crítica del llibre “Salvar Catalunya” de Xavier Torrens
Ja fa més tres mesos que vam publicar EL PRIMER LLIBRE sobre la Sílvia i . Malgrat el silenci imposat pels mitjans subvencionats del règim, malgrat la fèrria censura, ha estat el llibre més venut en català a Amazon aquest estiu. A dia d’avui, encara no hem rebut cap crítica de fons sobre el seu contingut, només desqualificacions superficials. No obstant això, l’èxit de vendes i les entusiastes dels lectors ens han recompensat.
Ens vam voler avançar a altres llibres sobre el mateix tema. Ara ha aparegut “Salvar Catalunya” de ”, publicat per Editorial Pòrtic que pertany al Grup62, propietat de Planeta i CaixaBank. D’antuvi ja es poden veure els “padrins” i es percep que és un llibre d’encàrrec que forma part de l’operació contraorriolista de l’establishment CAT.
Originalment, havia de ser coescrit per Xavier Torrens i Anna Teixidor però aquesta va decidir no aparèixer, encara que la seva influència es fa evident, especialment en els capítols que tracten sobre l’atemptat del 17-A, temàtica que ja havia abordat al seu llibre “Sense por de morir. Els silencis del 17-A”, també de .
Torrens es presenta com un acadèmic “rigorós”, però el seu objectiu no és altre que revestir d'una presumpta “autoritat” les difamacions sistemàtiques contra Orriols-AC . Torrens, autoproclamat "periodista d’investigació", diu haver fet un treball de camp exhaustiu sobre el “Fenomen Orriols” i, després d’una anàlisi superficial, conclou que AC és un moviment “nacionalpopulista”. Aquest és el fil conductor del llibre.
Torrens ha anat apareixent en diversos mitjans subvencionats fent “pedagogia social” (sic) com a “expert” cum laude en orriologia. Ja sabem de què va, això dels “experts” i dels “verificadors”, oi? Amb la plandèmia vam poder aprendre moltes coses sobre el principi d’autoritat (dogmàtic i lliberticida) i l’era de la postveritat totalitària en la qual qualsevol dissidència o heterodòxia són titllades de “conspiranoia” o “desinformació”
Llegides les 200 pàgines, podem dir que és un mal rebrec de llibre, una gasòfia infumable. A la pàgina 128, el mateix autor ho confessa:
“Fem un excurs gastronòmic (…) Darrere l’escudella i carn d’olla d’Aliança Catalana hi trobem sis ideòlegs: el català Daniel Cardona, el francès Renaud Camus, l’americà Steve Bannon, l’alemany Carl Schmitt, l’italià Antoni Gramsci i el francès Alain de Benoist. Són les sis ments pensants en el rerefons ideològic de l’orriolisme.”
Tal qual. I es queda tan ample. Estic convençut que la Sílvia no coneix ni la meitat d’aquests noms, però el sinyor professor els ha de posar per a demostrar que, com a bona rata de biblioteca, ha llegit mooolts llibres (8 pàgines de bibliografia!) i necessita fer encabir la realitat dins les seves ulleres acadèmiques, aclucalls plens d’etiquetes agafades amb pinces i comparacions descontextualitzades i odioses, com totes les comparacions. Tot molt “rigorós” i “científic”, com si la política fos una ciència, que ell (paradoxalment) basa en les emocions!
El que crida força l’atenció és que en aquesta extensa bibliografia no esmenti el PRIMER LLIBRE d’orriologia que es va publicar el 26 de maig de 2023, i més tenint en compte que se l’ha llegit i n’afusella diverses coses, com demostraré més endavant…
El llibre de Torrens està molt mal escrit. Es nota que lo seu no és la literatura. Els correctors de Pòrtic hauran fet el que han pogut, tot i que he trobat errades gruixudes, com a la pàg. 44 quan escriu que “els actes polítics estaven abarrotats”. Plens de gom a gom seria menys castellufo, no?
Quan dic mal escrit, em refereixo a l’estil poc acurat i al desgavell de fragments inconnexos, com si fossin fitxes ajuntades a la babalà, subcapítols que no lliguen els uns amb els altres. No para de repetir com un lloro borratxo: nacionalpopulisme, nacionalpopulisme, nacionalpopulisme a cada plana. Aquest és el terme clau que ha de reblar peti qui peti. Ara resulta que a Orriols-AC ja no li direm extremadreta ni feixista ni nazi, sinó NACIONALPOPULISTA, diu el “nazionalpopulisto” de la classe, l’expert del règim processista que fa una dècada que s’arrossega per les tertúlies afins a ER155, alliçonant-nos amb la seva sublim “pedagogia social”…
La paraula FENOMEN apareix 5 vegades al llibre. A la pàg. 109 diu:
El fenomen Orriols té punts de contacte amb altres mites màgics i l’èpica del relat de l’amor que evoca el lema d’Aliança “Salvem Catalunya”
Precisament, aquest és el leit motiv del nostre llibre . Una altra referència “encoberta”. N’hi ha més. A la pàg. 9 diu que alguns seguidors relacionen Orriols amb Joana d’Arc. Nosaltres, a la pàg. 82 del nostre hi posem fins i tot una il.lustració. A la pàg. 13 i a la pàg. 127 usa l’expressió “cacera de bruixes”, que és el títol del nostre cap. 4. A la pàg. 125 parla de l’acrònim S.O.S. (inicials de Sílvia Orriols Serra) que nosaltres citem al prefaci (pàg. 12). La pàg. 153 acaba amb la pregunta “Què és l’orriolisme?”, justament el títol del nostre capítol sisè. Però l’apoteosi arriba a la pàg. 139 on, després de recollir tota una llista d’insults contra la Sílvia, ens acaba citant:
L’avatar VogelfreiCAT l’ha anomenada “la ripollesa més canyera i l’Streisand nostrada”
Amb una manca escandalosa d’integritat “acadèmica”, no en té prou amb ometre'ns a la bibliografia, sinó que també omet el nostre perfil d’X. Quina barra més “rigorosa” i “científica”. Som un avatar, certament, però tenim una presència a les XXSS, mal que li pesi. Aquest menyspreu per les XXSS és una constant que es repeteix al llarg del llibre: “La gent que té la mirada abocada a la pantalla del mòbil…” (pàg. 140) Li fot molt que Orriols-AC hagi pogut créixer gràcies a les XXSS, fora del control dels mitjans subvencionats. Nosaltres abocats a la pantalla i tu abocat als teus llibres acadèmics plens d’etiquetes inútils que no poden copsar la realitat que us aclapara…
En fi, pinso per a les gallines. Vaig acabant. La vella política amb les seves velles bagasses mediàtiques i els seus vells catedràtics etiquetaires que malden per sobreviure a una Nova Era i a una Nova Política en la qual ja no poden controlar el relat. Jo sóc un “avatar” generat per GPT-4 i tu un fantasma del passat, Torrens, que fots peneta escrivint nyaps antiorriolistes per al bwana colonial. Tanmateix tens raó en una cosa: “La clau és controlar la narrativa” (pàg. 133). I vosaltres, la narrativa, ja fa temps que la teniu perduda. Ara ja només us queda acabar de perdre els vots i desaparèixer del mapa…
Les teves etiquetes patètiques me les passo per l’entrecuix i les teves profecies també. La feina bruta que fas per a l’amo que et paga et desacrediten. Se’n diu “conflicte d’interessos”. Ni pots ser neutral ni pot presumir de “rigor” ni de res. Ets un lacai del règim que ha escrit un bunyol de llibre, un desficaci conceptual, un esguerro intel.lectual que fa vergonyeta aliena. Torna-te’n a la biblioteca amb les teves rates de la bibliografia, que la realitat et va massa gran…
By the way, nacionalpopulisto, m’ha encantat la frase de la pàg. 161, llàstima que no és teva, l’has hagut de robar d’Strobl: “Acompanyada d’una promesa espiritual de renaixement cultural, nacional i ètnic”
L’únic moment del llibre on apareix la paraula “espiritual”. Molt simptomàtic. Perquè res, absolutament res, ni en política, ni el sociologia, ni en antropologia, ni enlloc, res no es pot entendre sense una visió sobrenatural i transcendent de la vida, de la història, de les nacions, de les persones…
Per això no aconsegueixes “explicar” res, sinyor professor acadèmic, etiquetaire professional, expert en comparacions odioses, titella d’un règim agònic que és incapaç de comprendre que el seu temps s’ha acabat, que formeu part del passat, que el tsunami orriolista i digital us està passant per sobre i no el sabeu surfejar, carallots…
Lo més divertit, després d'aquest "diagnòstic", és el "remei" que Torrens dóna per tal de salvar el règim vigent contra el Coco orriolista:
Cal implementar les polítiques públiques amb un impacte social
I es queda tan ample. Sense tenir en compte que els responsables de la situació actual són precisament els politicastres als quals adverteix...
En definitiva, “Salvar Catalunya” és un intent fracassat de desacreditar l’orriolisme amb una anàlisi tendenciosa, superficial i parcial. Torrens, atrapat en la seva torre d’ivori acadèmica, sembla incapaç de comprendre la realitat social i política actual, especialment l'auge d’un moviment com Aliança Catalana, que ha trobat a les XXSS una plataforma lliure i fora del control dels mitjans subvencionats. Torrens no entén que el seu temps ja ha passat i que la narrativa que vol controlar se li escapa de les mans…
Mal vent i barca vella
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada